Fepira
Conill Eivissenc
Asociació de criadors de conill eivissenc

Origen

També anomenat Conill Pagès, constitueix una agrupació racial i és l’únic conill autòcton de les Illes Balears. La seva presència a les cases de pagès és molt antiga, on ha estat capaç de sobreviure al llarg del temps tant a la introducció de races foranes més selectes com a les malalties.

Aquest conill té un fàcil manteniment i la fertilitat de les mares és elevada, la qual afavoreix la producció de carn de gran qualitat que tradicionalment s’ha destinat al consum casolà.

Característiques

Són animals de cos robust i arrodonit, lleugerament en forma de cunya, estret anteriorment i més ample posteriorment. De talla mitjana, el pes dels mascles oscil·la entre els 3,1-4,2 Kg. i el de les femelles entre els 3-3,7 Kg.

Tenen un cap ben proporcionat ample i triangular amb el morro arrodonit i el front ample i curt. Els ulls són majoritàriament marrons, però poden presentar-se ocasionalment dilucions de coloració blaves. Les orelles no són molt grosses, no sobrepassen la llargada del cap i a més, són dretes i divergents. De coll curt i regular, generalment sense papada. La capa és bicolor, el que es coneix com “bigarrat” amb una distribució de colors bastant uniforme, presentant sempre una taca triangular blanca a la cara i un collar sencer blanc pur encara que de cantells irregulars a la part davantera del cos.

Els peus i mans són sempre blancs i el ventre adquireix també una tonalitat blanquinosa. Les extremitats són fines i estretes, les ungles generalment blanques i la cua mitjana-petita. Existeixen 4 varietats objecte de selecció:

Estat actual

L’Associació de Criadors de Conill Eivissenc compta amb 4 finques col·laboradores i avui dia existeixen 557 animals inscrits al seu Llibre Genealògic.

Actualment l’associació junt amb el Consell d’Eivissa, el Servei de Millora Agrària del Govern Balear (SEMILLA) i la Universitat Complutense de Madrid estan dissenyant una estratègia que porti a terme la seva caracterització i diferenciació de la resta de races cunícoles per tal d’assolir el seu reconeixement oficial com a raça. Aquests estudis van simultàniament lligats a trobar una sortida al mercat local tant per aquest tipus de carn, la qual és demostra una opció encertada per a temps actuals, ja que és molt nutritiva i amb poc greix, com per a la seva pell, que degut a la seva varietat podria presentar-se com una opció molt atractiva per a la moda típica eivissenca Adlib.