A principis del segle XXI encara es descrivia l’existència a Formentera d’una reduïda població porcina de capa
negra primitiva, amb una morfologia poc evolucionada i poc modificada amb característiques ètniques diferenciades
(Tascón, 2002).
La hipòtesi més acceptada del seu origen és que els pobladors eivissencs a darrers del segle XVII i començaments del XVIII introduïssin a la Pitiüsa menor un nombre reduït de porcs de la denominada agrupació balear de raça negra (Aparicio, 1960) que es trobava en aquella època a l’illa d’Eivissa. La reproducció endogàmica entre aquests exemplars i els que poguessin sobreviure a Formentera d'èpoques anteriors, juntament amb la selecció genètica realitzada pels ramaders i la probable influència del porc senglar, va donar lloc a aquesta típica població, destinada en major mesura a l'engreixament familiar per a la matança d'autoconsum (Tascón, 2002). L’any 2008, gràcies a l’esforç i dedicació d’alguns ramaders de Formentera per preservar aquell porc negre, encara es conservaven un parell d’exemplars susceptibles de portar genètica d’aquell porc antic descrit anteriorment i que ja havia desaparegut totalment a l’Illa d’Eivissa.
En aquell mateix any es va constituir l’Associació de Criadors de Porc Negre de Formentera i Eivissa, i es va tornar a fomentar la cria d’aquest tipus de porc negre també de nou a l’illa d’Eivissa. L’any 2009 es va portar a terme el reconeixement de l’agrupació racial de Porc de Formentera i Eivissa i es va posar en marxa un programa de recuperació per no perdre aquell reducte genètic del porc negre original que estava en una situació realment crítica.
La població que actualment es conserva, manté encara la presència de caràcters d’aquell exemplar de porc negre que es descriu a la bibliografia:
A l’any 2010 es va començar a treballar de forma immediata amb aquells animals que encara conservaven els gens originals mitjançant un programa de retrocreuament on s’utilitzen els mascles més purs de la raça Pitiüsa i mares d’una altra raça pròxima del mateix tronc originari, en aquest cas Porc Negre Mallorquí. Avui dia 5 finques continuen col·laborant en aquest programa, 4 a l’illa d’Eivissa i 1 a l’illa de Formentera.
Resulta complicat establir un cens real d’animals purs degut a la naturalesa del programa de recuperació que intenta aconseguir una població base final adequada per a construir sobre aquesta el programa de conservació. Paral·lelament existeix un banc de germoplasma que recolza aquest programa per evitar-ne la desaparició.
