La Cabra Eivissenca (coneguda localment també com Cabra Pitiüsa o de Formentera) ha estat present a les explotacions rurals d’Eivissa i Formentera des de fa molts anys en ramats mixtes amb les ovelles. Hi ha pocs antecedents que permetin suposar l’origen ètnic d’aquesta població, atesa la seva variabilitat, però suposa una agrupació caprina més de les que es troben circumscrites a petits indrets geogràfics de l’àrea mediterrània, diferenciada totalment de la Cabra Mallorquina.
La seva aptitud productiva ha estat per una banda, la producció de cabrits per al consum, i per altra, la producció de llet destinada a l’elaboració de formatges que han estat des de sempre molt apreciats. Durant les darreres dècades del segle XX la introducció d’altres races foranes de cabra més productives i els seus encreuaments, van posar en greu perill l’existència d’aquesta.
És per això que l’Associació de Criadors de la Cabra Pitiüsa va ser creada al 2006 per fomentar la raça i poder donar suport a la gestió del Llibre Genealògic i al Programa de Conservació. Al 2007 es va començar amb el registre d’animals i el control de la seva genealogia, tot i que el seu Llibre Genealògic fou oficialment publicat al 2012.
És un animal rústic i aprofita per a la seva alimentació qualsevol vegetal al seu abast, a més de posseir una especial resistència en front a les malalties.
De grandària mitjana tirant a grossa, 35-65 Kg. de pes en femelles i 40-70 Kg. en mascles, és de proporcions allargades i amb perfil front nasal de recte a slubconvex. La majoria d’animals són sulls i, en cas de tenir banyes, aquestes són generalment curtes i dirigides cap endarrere amb gran diversitat. Les orelles són de grandària mitjana i dirigides cap endavant. Els bocs tenen barba o perilla abundant i de llargada considerable, mentre que en les femelles aquesta és menys poblada i curta. Poden presentar-se mamellons però és poc freqüent. Tenen el costellam lleugerament arquejat i la gropa estreta i caiguda amb extremitats de mitjanes a llargues fortes i uns aploms adequats.
Són cabres amb una capa molt diversa de coloració uniforme o “berrenda”, bicolor o multicolor. Les pigmentacions poden ser blanques, negres o marrons i combinacions d’aquestes. Existeix predominança del color negre sobre el castany i d’animals amb clapes blanques sobre els de capa uniforme.
Actualment la raça continua en gran perill d’extinció degut al seu baix cens, 147 animals registrats al seu Llibre Genealògic (juny 2016). L’associació, malgrat patir grans adversitats de manca de recursos, continua treballant per protegir aquesta raça i poder aconseguir finalment un producte diferenciat i de qualitat que garanteixi la seva supervivència.
